I Am Big Bird: The Caroll Spinney Story

Context i curiositats

Big Bird es manté com una de les interpretacions de titella individual físicament més exigents de la història de la televisió. Spinney operava el personatge de 2,4 metres completament des de l'interior: el seu braç dret s'estenia cap amunt dins del cap per moure la boca, el seu dit petit controlava un petit mecanisme per a les parpelles i els ulls, el seu braç esquerre animava l'ala esquerra, i l'ala dreta es movia mitjançant un fil de pescar invisible unit com a contrapès a la boca. Sense una línia de visió directa cap al plató, portava un petit monitor lligat al pit que mostrava una imatge invertida de l'acció, i mantenia el guió enganxat dins del vestit amb les seves línies marcades acuradament. El vestit complet pesava aproximadament 6,5 kg i, a diferència de la majoria del repartiment de «Sesame Street», el va interpretar completament sol.

El personatge va ser dissenyat per Kermit Love, i Jim Henson originalment el va concebre com un rústic campestre i maldestre. Spinney el va redissenyar com un nen de sis anys curiós i emocionalment obert, una decisió que va canviar fonamentalment el rang dramàtic del personatge. L'elecció es basava en la seva pròpia biografia: la seva mare, dissenyadora de moda, li havia construït 70 titelles durant la infància, i la pel·lícula traça una línia clara entre aquella devoció primerenca i la humanitat que va aportar al paper. Una de les anècdotes més sorprenents del documental fa referència al transbordador espacial Challenger: Big Bird estava programat per estar a bord, però el vestit va resultar massa voluminós per a la cabina, i el seient de Spinney va ser ocupat per la mestra Christa McAuliffe.

Finançada a través de Kickstarter i estrenada el 2014, amb un llançament educatiu posterior el 2021, la pel·lícula també documenta el relleu generacional del personatge a Matt Vogel, l'aprenent que Spinney va formar per portar Big Bird cap al futur.