Titelles d'ombres

El teatre d'ombres utilitza figures, objectes o parts del cos situats entre una font de llum i una pantalla. El públic veu la imatge projectada, no necessàriament la figura que la produeix. La distància entre la llum, l'objecte i la pantalla modifica la mida, la definició i la deformació de l'ombra.

Les siluetes poden ser opaques, translúcides o de colors. Algunes es construeixen amb cuir, paper, cartó, acetat o altres materials i s'articulen mitjançant varetes. Per això no és exacte afirmar que en aquesta tècnica «no hi ha color»: diverses tradicions asiàtiques utilitzen pell perforada i pigmentada, i la llum travessa parcialment el material.

No hi ha prou consens per atribuir un origen únic al teatre d'ombres. La Xina, l'Índia, Indonèsia i altres regions d'Àsia tenen tradicions antigues, però les seves cronologies i relacions històriques són complexes. Per no presentar hipòtesis com si fossin fets, és més rigorós parlar de múltiples tradicions documentades.

Una de les més conegudes és el wayang kulit d'Indonèsia. El dalang manipula les figures i condueix una representació acompanyada de música, que pot desenvolupar relats procedents del Ramayana, el Mahabharata i repertoris locals. La UNESCO va inscriure el teatre de titelles wayang a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2008.

Una altra tradició destacada és el Karagöz, teatre d'ombres turc centrat en el contrast còmic entre Karagöz i Hacivat. La UNESCO va inscriure aquesta forma el 2009. A Europa, els espectacles coneguts com a ombres chinoises o ombres xineses es van popularitzar durant el segle XVIII. Dominique Séraphin va presentar aquest tipus de funcions a Versalles i París des de la dècada de 1770.

En l'escena contemporània, el teatre d'ombres combina siluetes artesanals amb projectors, vídeo, transparències, objectes quotidians i el cos dels intèrprets. Encara que canviï la tecnologia, el principi continua sent el mateix: controlar la llum i la relació espacial entre la font, la figura i la superfície de projecció.