Figures animatròniques

L'animatrònica és la creació i el control de figures mitjançant sistemes mecànics, elèctrics, electrònics, pneumàtics o hidràulics. S'utilitza per simular moviments d'éssers vius en cinema, televisió, parcs temàtics, museus, publicitat, espectacles i experiències immersives.

Una figura animatrònica pot estar programada, funcionar automàticament o ser operada en temps real. En cinema i televisió és habitual repartir les funcions entre diversos especialistes: una persona controla el cap, una altra la mirada i una altra les mans o els moviments corporals. Els comandaments poden incloure palanques, potenciòmetres, sistemes de radiocontrol, captura de moviment o interfícies digitals.

L'animatrònica no és sinònim de robot autònom. Moltes criatures animatròniques depenen d'operadors que interpreten el personatge durant la presa. Tampoc no substitueix necessàriament el titella tradicional: sovint es combinen mecanismes als ulls i al rostre amb la manipulació directa del cap, el cos o les extremitats.

La seva història prové tant dels autòmats mecànics com de l'enginyeria aplicada a l'entreteniment. Walt Disney va popularitzar el terme Audio-Animatronics per a les figures sincronitzades amb so utilitzades a les seves atraccions. En l'àmbit cinematogràfic, companyies i tallers d'efectes especials van desenvolupar criatures operades mitjançant cables, servomotors i radiocontrol.

Jim Henson's Creature Shop es va crear el 1979, no el 1969. El taller va desenvolupar criatures per a produccions com The Dark Crystal (1982) i Labyrinth (1986), combinant titelles, mecanismes i tècniques de control remot. Jim Henson havia fundat anteriorment Muppets, Inc. el 1958; confondre totes dues dates barreja la història empresarial amb la del taller de criatures.

En resum: una figura animatrònica utilitza mecanismes per produir moviment, però pot continuar depenent d'un o més intèrprets que l'operen en directe.

22 obres

← Torna al catàleg